Volem una ciutat pròspera també en el terreny econòmic, que sigui atractiva per a la ubicació de noves empreses i que sigui capaç de generar nous llocs de treball. Hem de tenir present que la primera política social que podem impulsar és treballar per la plena ocupació. Estimulem i alliberem d’impediments i burocràcia tota iniciativa econòmica, especialment aquella que generarà ocupació i valor afegit.

Les ciutats amb una economia forta són les que permeten als seus ajuntaments tenir uns majors ingressos per poder realitzar tota la resta de polítiques: socials, educatives, culturals, esportives… Cerdanyola és una ciutat amb molts potencials i és necessari que l’ajuntament sàpiga aprofitar-ho i deixi de perdre oportunitats.

 

TURISME, RESTAURACIÓ, HOSTALERIA I OCI NOCTURN

Creació d’una oficina de Turisme amb un programa de serveis:

  • Turisme científic-tecnològic
  • Turisme cultural-patrimonial
  • Turisme esportiu
  • Turisme espai natural de Collserola
  • Turisme rutes saludables (a peu o en BTT)
  • Cal fomentar el turisme de Congressos i de convencions d’empreses.
  • Cal fomentar l’ús de Collserola com a atractiu turístic (exemples: Centre BTT, càmping caravanes)
  • Cal potenciar la marca “Cerdanyola: Universitat, Tecnologia, Cultura, Natura”
  • Millora de l’oferta de restauració i hotelera vinculada al desenvolupament de les àrees d’activitat económica: Parc de l’Alba i altres al casc urbà actual.
  • Millorar la mobilitat per accedir des de la perifèria al centre, així com la creació d’una zona d’aparcament en superfície al Parc de Flor de Maig per afavorir l’activitat del comerç, la restauració i l’hostaleria a la zona alta del carrer Sant Ramon i voltants.
  • Incrementar la senyalització dels atractius turístics per facilitar-ne l’arribada pels qui no coneixen Cerdanyola.
  • Construcció d’una residència universitària al casc urbà per allotjar estudiants de la UAB: recuperar un bon nombre d’estudiants que s’allotgin al casc urbà de Cerdanyola afavoreix el comerç, la restauració i l’oci nocturn.
  • Cal estudiar un model d’oci nocturn que no interfereixi amb les àrees d’activitat empresarial. S’ha de valorar un Pla específic per a aquest sector. Sense oci nocturn no recuperarem els joves universitaris de la UAB.

 

COMERÇ: COM POTENCIAR ELS EIXOS ACTUALS:

El comerç ha de ser present en el centre de la planificació urbanística del municipi. Ha de constituir-se com a eix vertebrador de la vida ciutadana. Ha de ser sostenible econòmicament, ambiental (el comerç de proximitat evita desplaçaments) i social (el comerç de proximitat genera cohesió social).

Des de l’Ajuntament hem d’estar amatents a les noves fórmules i dinàmiques del món del comerç per acompanyar-les o, fins i tot, intentar estimular-les des del foment de l’emprenedoria.

Valorem com a desigual l’oferta comercial actual de Cerdanyola. Així com sí que estem ben assortits de producte fresc i d’alimentació en general, en ferreteries, òptiques, sabateries, perfumeries i complements, es troba a faltar més establiments de roba i d’electrodomèstics (tenint en compte la població propera als 60.000 habitants). Per això proposem:

  •  Elaboració d’un Pla de Promoció Econòmica de la ciutat. Col·laboració amb associacions i gremis de comerç, hostaleria-restauració, oci, empresa. Mirar de contactar amb marques referents que actuen de pol d’atracció de compradors potencials per promoure el seu establiment en els eixos comercials de la ciutat.
  • Campanyes per afavorir el comerç: tiquets aparcament, tiquets d’ofertes, descomptes. Fomentar l’aparcament de rotació soterrat del Passeig del Pont i de la Plaça Abat Oliba en la campanya de vendes de Nadal (desembre) amb la gratuïtat de la primera hora.
  • Millora de l’oferta comercial als eixos: Polítiques de foment del comerç de qualitat, buscant una varietat en l’oferta que complementi el comerç d’alimentació.
  • Millora urbanística dels eixos comercials: Il·luminació, neteja, voreres, arbrat (buscar les espècies més netes i que les arrels no aixequin les voreres), continuïtat comercial (evitar “zones fosques”)
  • Repensar la mobilitat (de la perifèria cap el centre; i no com ara que sembla que es vulgui treure els vehicles del centre cap a fora); millora dels horaris dels aparcaments de rotació, facilitar el pagament amb targeta de dèbit/crèdit; incrementar la senyalització dels aparcaments de rotació, dels eixos comercials, dels mercats municipals. Habilitar una zona del Parc de Flor de Maig com a aparcament dissuassori per poder accedir amb facilitat al comerç, serveis i restauració de la zona alta del carrer Sant Ramon i voltants.
  • Pla per digitalitzar el comerç de proximitat.
  • Pla de recuperació comercial de barris com Canaletes o la Farigola.
  • La creació d’una nova “Vila Universitària” (residència d’estudiants + algun centre docent de la UAB) situat en el casc urbà ajudaria al comerç i a la restauració. L’augment d’oferta d’allotjament per a estudiants facilitaria que alguns pisos del mercat de lloguer quedessin disponibles per a altres persones que han de marxar de Cerdanyola per no trobar suficient oferta disponible.
  • Cal facilitar els permisos i les condicions per tal de poder agregar locals que es toquen per així poder aconseguir locals d’unes majors dimensions que facilitin l’establiments de comerços “ganxo” o “d’atracció”.
  • De la mateixa manera, cal interpel·lar a Urbanisme perquè en els nous planejaments urbanístics es tingui en compte sempre un estudi de Comerç des de les següents perspectives: dimensions dels locals (m2 i alçades), mirar que les entrades dels aparcaments dels edificis, així com les bateries de contenidors de reciclatge se situïn –sempre que sigui possible- en carrers secundaris per tal de no tallar la continuïtat comercial del carrer.
  • Cal prestar atenció especial i potenciar els mercats com a pols d’atracció que beneficien no només els paradistes sinó la resta d’eixos comercials i la vitalitat dels barris que els contenen.

 

NOUS EIXOS: EL CENTRE DIRECCIONAL

  • Els nous eixos comercials del Centre Direccional vindran definits amb el nou Pla de Desenvolupament Urbanístic que s’està redactant en aquests moments. A les principals avingudes de les noves zones residencials es contempla els baixos com a locals comercials, de serveis o de restauració.
  • Cal vetllar per desenvolupar aquestes vies com a veritables eixos comercials que donin servei als nous barris, així com també a les empreses del Centre Direccional. Disposar d’una bona oferta comercial, de restauració i de serveis ajudarà a atraure empreses al Parc de l’Alba.
  • Per proximitat, aquesta zona haurà de donar servei comercial també als barris de Serraperera, zona de Serragalliners i la gent que treballa o estudia a l’Autònoma. En aquest sentit el model urbanístic ha de contemplar que els locals comercials tinguin unes mides apropiades i una bona visibilitat (cal evitar repetir el model de Canaletes, amb columnes que dificulten la visibilitat dels establiments).

 

EMPRESA: INDÚSTRIA, TERCIARI AVANÇAT, SECTOR AGRARI I ECONOMIA COL·LABORATIVA

Constatem que Cerdanyola ha anat perdent pes industrial durant els darrers 15-20 anys. El Parc Tecnològic del Vallès no ha aconseguit compensar la pèrdua de la indústria de la Clota o la Bòbila. Les dificultats en el desenvolupament del PDU del Parc de l’Alba han endarrerit la possibilitat de mantenir empreses a Cerdanyola o d’atraure’n de noves per manca de naus o d’un parc d’oficines. A més, els preus per m2 i les dimensions de les finques del Parc dificulten la implantació de pimes industrials. Els polígons industrials més antics pateixen alguna degradació del ferm, les voreres, la il·luminació o la neteja. I en el cas del Polizur s’hi suma la incompatibilitat manifesta amb les naus destinades a oci nocturn.

INDÚSTRIA

  •  La Indústria genera treball de qualitat. Cerdanyola ha de captar pimes industrials especialitzades amb vocació de ser líders internacionals.
  • Cal aprofitar l’Estudi dels Polígons d’Activitat Econòmica que es va realitzar l’any 2016-17 i que serveixi com a guia per actualitzar-los.
  • La modernització dels Polígons Industrials de Cerdanyola ha de permetre que aquestes pimes, starts up  o spins off que surten del Parc de Recerca de la UAB o de l’entorn d’EURECAT trobin on quedar-se a Cerdanyola quan creixen i han d’abandonar el niu.
  • Falta oferta entre el Centre de Negocis i la parcel·la industrial.
  • Caldria valorar la reconversió d’alguna nau en desús en petits espais com ara petits tallers especialitzats amb serveis comuns (com ara Can Roqueta a Sabadell).
  •  Igual que hi ha els Centres de Negocis o Vivers d’Empreses, seria interessant crear un Centre d’Empresa Industrial

TERCIARI AVANÇAT

  • A Cerdanyola falten edificis d’oficines. Empreses com EPSON o CatServeis XXI han marxat a Sant Cugat per no trobar a Cerdanyola espais adaptats a les seves necessitats.
  • Falta suport a l’empresa per internacionalitzar-se (accedir a mercats exteriors) i per fer el pas a la digitalització. Que se les pugui ajudar en els tràmits d’exportació i en els certificats d’origen.
  • Potenciar des de l’Ajuntament jornades de formació per als nostres empresaris.

SECTOR AGRARI

  • Creació del Parc Agrari entre la Riera de Sant Cugat i Collserola. Els horts urbans i el manteniment d’una activitat agrària afavoreixen la biodiversitat i faciliten producte de proximitat.
  • Lligat amb el punt anterior, cal repensar i potenciar el Mercat Ecològic per facilitar que aquest producte proper i conreat amb mètodes respectuosos pel medi ambient arribi al consumidor de Cerdanyola periòdicament.
  • Conservació del Parc Natural de Collserola
  • Creació del Parc Arqueològic

ECONOMIA COL·LABORATIVA:

Cal fomentar l’aprenentatge de les formes d’organització social i col·laborativa (cooperatives, empreses comanditàries, …) com a mètode d’organització alternatiu i complementari a les societats anònimes i a les de responsabilitat limitada per a afavorir la creació de nous llocs de treball.

INNOVACIÓ: CIÈNCIA, TECNOLOGIA I EMPRESA

  • Cerdanyola és ciutat de coneixement. És important saber canalitzar la transferència d’aquest coneixement que es produeix al voltant de la UAB, del Parc Tecnològic i del Parc de l’Alba cap a la societat civil i empresarial del territori.
  • Per això cal apostar per ampliar l’oferta de Formació Professional Dual que hi ha actualment a Cerdanyola, potenciant especialitats tècniques, tecnològiques, així com també en el camp de la química i la investigació de nous materials.
  •  Cal impulsar la creació d’un espai: “CERDANYOLA INNOVA”, un Fab-Living Lab on s’impliquin els agents de coneixement presents al municipi i que sigui un centre referent en networking, en formació en noves tecnologies i que pugui servir d’incubadora d’empreses que sorgeixin gràcies a aquesta innovació.
  • Cal repensar el paper de l’Ajuntament de Cerdanyola en el CIT (Catalonia Innovation Triangle). Pensem que ha de teniu un paper més actiu i anar de bracet amb els agents del territori.

EL PAPER DE L’ADMINISTRACIÓ:

    • Dotar d’una estructura més àmplia el departament de Promoció Econòmica de l’Ajuntament: actualment Promoció Econòmica disposa de 2 tècnics + 2 persones de suport administratiu. D’aquest departament depenen el Director i el personal dels mercats municipals. Caldria incorporar la plaça de tècnic/a en Turisme. Pel que fa al departament d’Empresa i Ocupació veiem necessari el reforç amb una plaça de tècnic/a en Economia col·laborativa; així com també una persona que s’especialitzi en l’atenció a l’empresa per poder tenir una Finestreta Única Empresarial que faciliti el contacte entre l’empresa i l’administració, derivant internament les consultes allà on corresponguin en cada cas.
    • Crear una Agència de Promoció Econòmica Cerdanyola Convention Bureau, com un patronat de col·laboració entre l’administració, el coneixement i l’empresa que impulsi l’emprenedoria i les activitats emergents.
    • Cal Atraure/Retenir empreses essent capaços de conèixer i poder oferir en tot moment el parc disponible de naus, locals, oficines per facilitar els canvis que puguin necesitar les empreses en el seu posible redimensionament, així com en la implantació a Cerdanyola d’empreses que vulguin venir d’altres llocs.
    •  Cal potenciar la marca “Cerdanyola” lligada a la Innovació. Per tant ha d’anar lligada a la UAB, al PTV, al Parc de l’Alba, …
    • Cal millorar els accessos en transport públic als PAEs
    • Tot i que en matèria fiscal les principals competències les ostenta l’estat, i la capacitat normativa municipal resulta finalment prou limitada, cal identificar aquells mecanismes que facilitin l’impuls de l’economia productiva, que l’acompanyin i que tractin amb cura especial aquelles inicitives més orientades a la creació d’ocupació i valor afegit.
    • Connexió en bus llançadora des de les 4 estacions de tren del municipi (R4 Cerdanyola, R7 Cerdanyola-Universitat, FGC Autònoma i FCG Bellaterra).
    • Millorar les freqüències de les línies que van i venen des de Barcelona
    • Ruta de connexió amb l’aeroport (podria funcionar com a bus sota demanda).
    • Acompanyament del Servei d’Empresa i Ocupació en els següents temes:
    • Orientació cap a la internacionalització i la digitalització de les empreses
    • Orientació en àrees funcionals: Mentoring Sèniors, Re-empresa, …
    • Orientació en la fase de Consolidació de les empreses
    • Impulsar la creació d’un espai vinculat amb Can Serra: CERDANYOLA INNOVA on es pugui treballar en:
    • Prototipatge Avançat (Serveis 3D)
    • Centre d’experimentació en tecnologies avançades (noves tècniques de fabricació)
    • El Servei d’Empresa i Ocupació ha de promoure un Suport a l’Especialització de les empreses que vulguin venir a Cerdanyola (sectors com els del Medical Device, Mobilitat sostenible, Energies netes, …