Fa dos anys que Cerdanyola va estrenar govern, un govern que en aquest temps ha pogut anar fent i desembolicant temes delicats. I Junts hi hem contribuït. I volem continuar fent-ho, perquè encara resten moltes coses per endreçar i projectes de futur que cal deixar molt ben encarrilats.

En el seu moment, la gent de Junts vam valorar que la ciutat no podia tenir un govern de genolls amb el peu de l’oposició al coll. D’aquí veníem, amb temes importants rebutjats per sistema, i amb el concurs del mateix PSC, motiu pel qual entenem perfectament que alguns els volguessin aplicar la mateixa medecina. Però en aquest joc qui hi perdia era la ciutat. Per això Junts vam entendre que calia passar pàgina i col·laborar. No només dir-ho, sinó fer-ho.

I per això hi ha hagut pressupostos i inversions aquests dos anys. El primer, més ajustat en suports, el segon, amb més grups venint a la nostra, de demanar contrapartides per a la ciutat a canvi d’estabilitat. Ho vam fer demanant el Projecte de Parc Arqueològic, que ara està centrat en l’adquisició de la finca de Can Canaletes. I que es reobrissin converses perquè Can Cordelles passés a mans de l’Ajuntament, malauradament ara encallat per la complexitat de l’operació i les expectatives de cada part. I la creació de l’Oficina de Promoció Empresarial, per atraure empreses i riquesa a la ciutat, en lent procés. I el Pla de Millora de Polígons, amb partides aprovades, però encara esperant. I l’increment de dotació per a exposicions del Museu d’Art, ja efectiu. I l’habilitació d’espais expositius per als artistes de la ciutat, ara esperant la definició definitiva d’usos de la Torre Vermella i Can Llopis. I avançar un any la renovació de l’enllumenat de Bellaterra. I el Pla Estratègic de ciutat, ara encallat. I la Taula per al desamiantat de la ciutat, amb el mapa de l’amiant compromès per fer-se enguany.

Evidentment, el COVID ha trasbalsat moltes coses. Ha obligat a desviar esforços de temes importants cap a urgències sobrevingudes. I sembla que ens en sortim, tot i que encara no es pot cantar victòria i que ara caldrà estar molt atents a les necessitats de la fase de reconstrucció social i econòmica. La famosa Taula, que vam contribuir a impulsar, s’hauria de tornar a reunir, ni que fos per passar balanç i analitzar escenaris futurs.

En definitiva, s’han fet actuacions i es van endreçant temes, però, si haguéssim de posar nota al govern, diríem que justeja i necessita millorar. Quan es fa un treball no n’hi ha prou amb unes cobertes boniques, sinó que ha de tenir substància. I fins ara s’està pecant d’això: d’embellir a base de presentacions, campanyes i fotografies una obra de govern feta a empentes i rodolons. I segurament no per manca de voluntat, sinó perquè l’Ajuntament necessita una profunda reorganització que no s’està enfrontant amb prou determinació.

L’estructura de l’Ajuntament està pensada gairebé exclusivament per gestionar el dia a dia. I prou. Quan es proposen projectes nous, tot se’n ressent. I això no és d’ara. En els darrers mandats ha faltat ambició o fe en les possibilitats de la nostra ciutat. I ens hem enrocat en el dia a dia, en una zona de confort que amb el temps també s’havia anat degradant i ara costarà molt de redreçar. Però cal fer-ho.

De la mateixa manera, calen actuacions dins de la mateixa ciutat. Queden dos anys, perquè el govern tiri endavant accions amb projecció de futur, estratègiques i que generin dinàmiques positives. De gastar diners en l’immediat en sap tothom. De comprar parcs infantils i remodelacions de carrers a l’Àrea Metropolitana, també. I no diem que no sigui necessari. Però ara també cal que el que es gasta serveixi per atraure ingressos, directes i indirectes, per poder seguir gastant en un futur.

Per tot això és prioritari resoldre les qüestions de personal, i agilitar projectes com l’Oficina de Promoció Empresarial. Cal atraure activitat econòmica a la ciutat. I no qualsevol mena d’activitat, sinó poder incidir en quina activitat volem que vingui.

En aquests dos anys que resten, l’Ajuntament, i el govern, hauran de seguir fent el que puguin. Des de Junts hi col·laborarem, però és imperatiu anar posant les bases per poder fer el que necessitem de debò. Aprofitar totes les potencialitats de la nostra ciutat fins a fer-ne un referent al nostre país.