El Ple de Ajuntament de Cerdanyola del Vallès va aprovar ahir per àmplia majoria la moció de Junts, amb ERC també com a proposant, per reafirmar el compromís amb el català, l’aranès i la llengua de signes catalana com a llengües pròpies del país; defensar-ne l’ús preferent i prioritari a l’administració, i instar el govern municipal a crear una regidoria amb la responsabilitat específica en política lingüística. Tots a favor, menys PP i Vxo.

A continuació us deixem el text íntegre de la moció:

MOCIÓ PER L’IMPULS MUNICIPAL A LA LLENGUA CATALANA

La llengua catalana és l’eix vertebrador de la nació, l’element que ens identifica com a poble i que al llarg dels segles ha estat un factor d’identitat, acollida, cohesió, identitat i ascensor social. Juntament amb l’aranès i la llengua de signes catalana, constitueix un patrimoni col·lectiu a defensar i projectar.

Com a llengua nacional ha de tenir presència garantida en tots els àmbits de la vida social i institucional. El català es troba en una situació d’emergència lingüística, fruit de múltiples factors. La davallada del seu ús social és més que preocupant. Segons l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població 2023, només un 32,4% de la població utilitza habitualment el català, un retrocés que en compromet la continuïtat i vitalitat. Ens trobem davant una cruïlla decisiva: l’ús social ha retrocedit de forma alarmant i l’increment de població no ha anat acompanyat ni de les mesures legals i administratives que facin necessari el seu coneixement ni hi ha hagut una oferta suficient per garantir l’aprenentatge a tothom que ho desitgi.

L’aliança estratègica dels tres poders (legislatiu, executiu i judicial) espanyols ha estat un agent actiu de minorització de la llengua quan no un arma per forçar-ne la desaparició, n’és una mostra el darrer atac judicial del TSJC a la vehicularitat del català i al model d’immersió en l’ensenyament, un àmbit estratègic per la pervivència.

En aquest context, el Govern de la Generalitat ha impulsat el Pacte Nacional per la Llengua, amb la voluntat de construir un full de ruta compartit fins al 2030. Volem un gran acord de país en matèria lingüística i, per això mateix, reclamem el compliment estricte de tota la normativa lingüística: l’article 6.2 de l’Estatut d’Autonomia, que reconeix el dret de tots els ciutadans de Catalunya a conèixer el català; l’article 9.2 de la Llei 10/2010 d’acollida, que obliga a garantir els recursos i serveis per aprendre la llengua; la Llei d’educació de Catalunya; i l’article 128 del Codi de Consum de Catalunya, que estableix el dret de la ciutadania a ser atesa
en la llengua oficial escollida i a rebre tota la informació essencial en català.

Aquesta base legal obliga les administracions a assegurar que tota la informació i l’atenció ciutadana es prestin sempre en català, respectant els drets lingüístics de la població. Les entitats locals som les institucions de més proximitat. Tenim capacitat d’impulsar polítiques públiques amb impacte directe en la ciutadania, també en la promoció i normalització del català, amb ambició, coherència i determinació. El català ha de ser la llengua preferent en l’àmbit institucional i administratiu, i ha d’estar plenament present en tots els aspectes de la vida dels nostres conciutadans.

És per tots aquests motius que el grup municipal de Junts per Cerdanyola proposem a l’ajuntament de Cerdanyola del Vallès els següents

ACORDS

PRIMER. Reafirmar el compromís de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès amb el català, l’aranès i la llengua de signes catalana com a llengües pròpies del país, i defensar-ne l’ús preferent i prioritari a l’administració, l’ensenyament, els mitjans de comunicació públics i les accions socials i culturals.

SEGON. Instar el govern municipal a crear una regidoria amb la responsabilitat específica de la política lingüística municipal. Aquesta instància haurà de garantir que tot l’Ajuntament en la seva activitat administrativa i institucional, en la comunicació interna i en l’atenció personal a la ciutadania utilitzi el català de manera obligatòria, així com també haurà de garantir que se’n faci la supervisió.

TERCER. Expressar el seu ferm suport al model lingüístic educatiu de Catalunya, en el qual el català és llengua vehicular, atès que garanteix la cohesió social, la igualtat d’oportunitats i el coneixement de les llengües oficials.

QUART. Exigir al Govern de la Generalitat que presenti, amb urgència, recurs de cassació contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que escapça bona part del Decret 91/2024, de 14 de maig, del règim lingüístic del sistema educatiu no universitari, el qual blindava la llengua catalana com a vehicular de l’escola a Catalunya, amb l’objectiu de defensar legalment el nostre model educatiu d’immersió i garantir el dret de tot l’alumnat a aprendre en català.

CINQUÈ. Incorporar clàusules lingüístiques en tota contractació, i requisits lingüístics en les subvencions i els convenis municipals, amb mecanismes de control i sanció. L’Ajuntament vetllarà també pel compliment dels drets lingüístics de les persones consumidores, d’acord amb l’article 128.1 del Codi de consum de Catalunya, garantint que tota persona sigui atesa oralment i per escrit en la llengua oficial que esculli, i que rebi en català tota la informació essencial, contractual o vinculada al consum.

SISÈ. Promoure el català en l’àmbit cultural i audiovisual municipal, amb suport explícit a creadors i artistes que treballen en català. Aquestes accions s’hauran de complementar amb campanyes de sensibilització i programes específics per fomentar l’ús habitual del català entre els joves i en l’àmbit digital, i per reforçar-ne la presència en canals i xarxes socials municipals.

SETÈ. Rebutjar els atacs judicials al català i a l’aranès com a llengües vehiculars en l’ensenyament, així com qualsevol intent d’imposar quotes de castellà a l’escola catalana, i instar el Govern de la Generalitat a plantar-ne cara davant de futures sentències judicials que vulnerin el model d’immersió lingüística i el dret a rebre l’ensenyament plenament en català.

VUITÈ. Reclamar al Govern d’Espanya i a la Unió Europea el reconeixement de l’oficialitat del català a les institucions europees i garantir-ne l’ús ple i normal en tots els àmbits.

NOVÈ. Comunicar aquest acord al Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, al Consorci per a la Normalització Lingüística i a les entitats de promoció de la llengua de l’ens local, així com també a les entitats
municipalistes.