L’urbanisme és una de les eines més poderoses que té qualsevol Ajuntament per fer tota mena de polítiques. Els beneficis de fer actuacions planificades i ben pensades sobrepassen els límits de l’àrea i la gestió urbanística i travessen la majoria d’àmbits de la ciutat.

Amb l’urbanisme es fan polítiques socials, econòmiques, culturals, demogràfiques, de seguretat, d’igualtat… En definitiva, configurem com serà la ciutat del futur en múltiples àmbits. Una mala planificació, en tenim exemples, comporta maldecaps i problemes que acaba pagant i patint la ciutadania.

En totes les actuacions cal posar especial atenció en el compliment dels criteris d’accessibilitat, qualitat i sostenibilitat, així com en les repercussions que provoquin en la configuració socio-econòmica del sector.

 

PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA: L’OFICINA DEL PROJECTE DE CIUTAT

Volem confeccionar el Pla Estratègic de Ciutat, per planificar el creixement i la transformació de Cerdanyola del futur, utilitzant-lo per potenciar els nostres actius.

Hem de detectar prioritats, oportunitats i potencialitats, i per això proposem crear l’Oficina del Projecte de Ciutat, amb un laboratori d’observació i diagnosi de la ciutat i una secció de Planificació estratègica de la ciutat.

L’oficina de projecte de ciutat serà un interlocutor nou per planificar i dinamitzar la ciutat. S’hi traslladarà el personal i recursos d’Urbanisme -excepte tramitacions- i d’altres àrees que hi puguin col·laborar.

L’Oficina del Projecte de Ciutat estarà oberta a la participació d’entitats i particulars.
Aquest projecte entenem que mereix un marc central i emblemàtic, com per exemple l’edifici de la Torre Vermella o Ca n’Altimira.

 

PROACTIVITAT ALS ENS SUPRAMUNICIPALS I COMPARTITS

Cerdanyola té potencialitats i recursos compartits amb ens supramunicipals que no hem sabut aprofitar. Fins i tot hi mantenim relacions tenses i de desconfiança, un fet que la ciutat no es pot permetre.

Ens proposem de restablir i millorar les relacions allà on calgui per optimitzar al màxim els beneficis per a la nostra ciutat: Collserola (Consorci Parc de Collserola), Bellaterra (EMD), UAB, Centre Direccional (Incasol-Gencat), PTV (Consorci Zona Franca), AMB i el CIT (Catalonia Innovation Triangle de Cerdanyola, Rubí Sant Cugat).

 

UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA (UAB)

Cerdanyola és la ciutat de la Universitat i hem d’actuar decididament perquè aquest lema sigui una realitat indiscutible. Per això cal ser conscients dels beneficis que ens aporta i que ens pot aportar la universitat, fer-ne un reconeixement explícit i actuar en conseqüència. Atès que la Universitat és part de Cerdanyola, l’Ajuntament ha de col·laborar, en la mesura del posible, en tot allò que la Universitat requereixi.

  • Per aconseguir que la realitat confirmi que som Cerdanyola, ciutat de la Universitat, cal aprofundir en una aliança institucional i estratègica mitjançant un marc d’actuació conjunta amb la creació i consolidació d’un espai bilateral de seguiment del conveni 2007. Revisar i, si escau, actualitzar els termes d’aquest conveni concretant i prioritzant els terminis d’actuacions específiques.
  • Garantir uns equipaments bàsics de ciutat al servei de la comunitat universitària i de Bellaterra com són:
  • Preveure una concessió pública de Llar d’Infants dins la UAB, amb beneficis i prioritat d’accés als membres de la comunitat universitària.
  • Previsió d’una parcel·la per un CAP públic a la UAB, a l’abast del personal de la UAB, i també amb opcions de pràctiques. Es podria situar en una de les parcel·les de l’ajuntament, situades dins la UAB, molt a prop del nucli de Bellaterra. Aquest CAP podria donar servei tant als veïns de Bellaterra com al personal de la universitat.
  • Signatura d’un conveni de col·laboració, de caràcter acadèmic en matèria de Pràctiques Externes, tant per l’alumnat de grau com de màster. Establir acords específics amb els diferents ocupadors públics municipals en funció de les característiques de les places de pràctiques externes.
  • Oferir espais per traslladar serveis a la ciutat i al Parc de l’Alba.
  • Participar activament en el desplegament del Pla Estratègic UAB 2018-2030, a través de les seves línies estratègiques (Responsabilitat Social Universitària, Campus, …).
  • Treballar per la construcció d’un nou accés sobre l’autopista en substitució del vell pont actual, amb una plataforma prou ampla que permeti una connexió urbana, social i ecològica per acostar la UAB a la ciutat.
  • Reurbanització Av. Serragalliners per dignificar una de les vies més transitades i afavorir la circulació de vianants i bicicletes en tot el seu eix fins a la UAB.
  • Fer les gestions per millorar l’accés a la C58 des de la B30: ampliar a 2 carrils per descongestionar l’accés a Cerdanyola pel Sincrotró, Parc Tecnològic del Vallès i Canaletes fins tornar a entrar a C-58.
  • Crear l’accés a la B30 que connecta amb la C58 en direcció a Barcelona des de l’Av. Serragalliners a l’alçada de l’estació de Renfe UAB.

 

COLLSEROLA

El Parc de Collserola és el pulmó de l’Àrea Metropolitana i una bona part es troba dins del nostre terme municipal. És, per tant, la nostra responsabilitat oferir la màxima col·laboració i implicació al Consorci del Parc de Collserola.

  • Reconeixement i visibilització de la qualitat de vida i els valors que aporta. Pedagogia i difusió.
  • Elaboració d’un Pla de protecció i recuperació de fonts, masies i monuments singulars que es trobin malmesos o en estat precari.
  • Reforçament dels cinturons verds a l’entorn del parc i les zones de transició com el Parc de Canaletes, el Parc de la Riera. Millora dels manteniments.
  • Estudiar i impulsar el Parc Arqueològic de Can Canaletes, vinculat i connectat amb el Museu i al Poblat Ibèric, amb criteris de respecte a l’entorn natural proper.

 

MOBILITAT, TRANSPORT PÚBLIC I APARCAMENT

Cerdanyola és un municipi caòtic pel que fa a mobilitat. Cal trobar fórmules per allunyar el trànsit dels sector més cèntrics de la ciutat i de cada barri, i perquè les comunicacions supramunicipals no ens penalitzin aportant més vehicles en determinats carrers, com Santa Rosa, Av. Canaletes, Ronda Serraperera… El transport públic, els aparcaments i els carrils bici han de col·laborar en aquests objectius.

  • Tramvia o bus elèctric entre Montcada, Ripollet, Cerdanyola, Parc de l’Alba-UAB Sant Cugat, que comuniqui i doni centralitat a la ciutat al Vallès Sud. Intervenció que aporti qualitat urbana al seu entorn.
  • Treballar per la progressiva substitució dels busos actuals per autobusos elèctrics.
  • Habilitar un carril de parada a la parada de busos de les Fontetes per evitar aglomeracions de trànsit quan coincideixen dos o més vehicles.
  • Garantir parades de bus urbà a prop d’equipaments concorreguts, com el CAP de Canaletes.
  • Actualitzar i informatitzar totes les marquesines de les parades d’autobús.
  • Eix cívic Cerdanyola-UAB-Bellaterra, carril bici i transport públic potent, que enllaci amb carril bici existent i perllongar-lo seguint un dels marges del riu Sec fins l’Estació Centre, Ripollet i Montcada.
  • Reclamar l’estació Intermodal a Cerdanyola Universitat.
  • Vincular el riu a la mobilitat saludable. Habilitar tot al llarg del seu recorregut un eix cívic de vianants, bicicletes i patins. Itinerari saludable.
  • Elaborar un projecte de millora de l’estació Central, la més important per volum de tota la línia, fora de BCN. Millores als accessos i accés nou des de la plaça nova.
  • Reclamar la perllongació de la L11 del Metro de Can Cuiàs fins a Cerdanyola, PTV, Parc de l’Alba, UAB.
  • Optimitzar la reorganització de la mobilitat interna: direccions de carrers, zones de 30Km/h. Guanyar el màxim d’espais per a vianants.
  • Zona d’aparcament dissuassori al futur Parc de Flor de Maig, ja contemplada al Pla de Mobilitat, que possibiliti l’accés a peu al sector de Sant Ramon. Ampliar les places d’aparcament en zones estratègiques i reforçar la senyalització que porti a pàrquings.
  • Estudiar la millor ubicació per a la construcció d’un aparcament soterrat al barri de les Fontetes. Atenent el suggeriment dels veïns de Pl. Velázquez.
  • Estudiar la viabilitat d’implantar zones blaves “toves”, en determinats carrers, amb la primera hora gratuïta.
  • Millora de l’orientació dels carrers perquè afavoreixin l’entrada a la ciutat.
  • Millora accessos de la carretera de Barcelona, rotondes a l’accés Nord i al futur accés Sud, que permetin suprimir semàfors.
  • Reclamar la millora de la connexió B30-C58, que eviti el trànsit de drecera pel mig de Cerdanyola.
  • Valorar i executar l’adaptació per transformar els tres carrils d’amplada del pont de la B30 en reversibles al matí i a la tarda, mentre es treballa per a la construcció d’un nou pont.

 

CENTRE DIRECCIONAL – PARC DE L’ALBA

El Centre Direccional ve sent notícia -la majoria de vegades en negatiu- des de fa més de vint anys. En aquest temps, s’ha discutit d’habitatge, d’abocadors, de via verda… i s’ha avançat molt poc en allò que més consens genera a la ciutat: l’atracció d’empreses que donin sentit a un Parc de l’Alba que ja disposa dels carrers, dels terrenys i la majoria dels serveis. Els beneficis són evidents: generació d’ocupació de qualitat i d’activitat econòmica que ha de generar ingressos a la ciutat.

Tot el sector del Direccional és un projecte ambiciós i carregat de futur que ha d’estar al servei de la nostra ciutat. Volem que generi activitat econòmica, que sigui el nexe articulador de tota la ciutat, que permeti fer polítiques d’habitatge dins i fora del seu sector i que respecti l’equilibri entre desenvolupament i sostenibilitat.

  • L’habitatge previst no pot estar segregat de la resta del casc urbà. Proposem reduir l’amplada de la reserva del Túnel d’Horta, reubicant-hi habitatge sostret del programat al Castell, l’entorn del qual s’ha de preservar com a referent visual, i aprofitar les previsions més allunyades del casc urbà per lligar la ciutat.
  • Estudiar la permuta d’usos d’habitatge del Direccional al sector Aiscondel, pujant la cota, i a l’inrevés, trasllat d’empreses a la Plana del Castell, per garantir la continuïtat urbana de Cerdanyola.
  • Incrementar l’oferta d‘habitatge públic.
  • Illes d’habitatges sostenibles, energèticament autosuficients.
  • Prolongació Av. Roma connectant amb Av. Universitat (Pont sobre Torrent Gorgs), es necesari millorar la connectivitat entre la nova urbanització del Centre direccional amb la xarxa viaria existent.
  • Configurar l’Av. de la UAB, seguint la reserva de sòl del Túnel d’Horta, com a avinguda urbana.
  • Variant de la carretera de Montflorit, enllaçant amb l’Av. de la UAB, i nou pont a Montflorit per salvar la riera.
  • Configurar la Via Verda i Can Planas com a parcs centrals.
  • Anella amb carril bici i peatonal.
  • Reclamar el soterrament o cobertura d’una franja de 200m de l’AP7.
  • Reclamar l’estació Intermodal a Cerdanyola Universitat.
  • 12. Continuar amb la remediació dels abocadors existents, exigint les màximes garanties de seguretat i salubritat pública.

 

EL RIU SEC

El riu Sec continua sent una ferida oberta que parteix per la meitat el terme municipal i un pou sense fons on van a parar els fons públics amb resultats deceberdors. La solució no és amagar-lo, sinó dignificar-lo, naturalitzant al màxim els trams en què això sigui possible, i civilitzar els trams més urbans.

  • Vincular el riu a la mobilitat saludable. Habilitar tot al llarg del seu recorregut un eix cívic de vianants, bicicletes i patins, per configurar un itinerari saludable.
  • Construir voladissos a banda i banda, des de la Biblioteca fins a la zona dels cinemes.
  • Pont av. Primavera molt més ample, que condueixi a l’avinguda però també s’obri al Pla de les Alzines i el mercat. Plaça cívica.
  • Làmina d’aigua a l’alçada de la Biblioteca, amb un dic que el faria més ample. Habilitar mirador a la Biblioteca.
  • Recuperar el front comercial entre el pont de Francesc Layret i l’avinguda de la Primavera.
  • Reordenament i obertura de pas entre av. Catalunya i passeig del Pont.

 

EQUIPAMENTS

Els equipaments municipals han de ser centres neuràlgics del sector on es trobin. El trànsit de persones i les activitats que desenvolupin han de servir per dinamitzar el sector on estan ubicats. És per això que cal tenir especialment cura amb aspectes com l’accessibilitat a peu i en bicicleta, el transport públic, la provisió d’aparcament, la gestió del trànsit, la qualitat de l’espai públic en tot l’entorn…

També cal tenir present que el cost d’un equipament no és només el de la seva construcció, sinó que cal para especial atenció als costos de manteniment, personal, serveis, etc.

  • Elaboració d’un pla d’equipaments esportius consensuat amb grups i entitats. Cal estructurar els equipaments esportius existents i planificar les mancances.
  • Nou complex esportiu al Parc de l’Alba, que inclogui pista d’atletisme, pavelló, piscina 25m i zona de fitness. Reubicació del camp de tir amb Arc a la zona de l’antiga hípica.
  • Reactivar els equipaments de la raqueta al costat del riu.
  • Elaborar Pla d’Equipaments Culturals, pensant que s’han d’oferir compensacions per comprar patrimoni (per exemple amb llicències per a equipaments comercials). Per exemple, la Masia de Cordelles.
  • Hotel d’entitats a les cases dels mestres C. Indústria.
  • Elaborar un model de Centres Cívics amb la idea d’autogestió a través d’entitats solvents.
  • Construcció d’un nou Ajuntament per a un millor servei a la ciutadania, racionalitzant i fent més efectius els serveis general.

 

POLÍTIQUES D’HABITATGE

Tothom té dret a un habitatge digne i és responsabilitat de les administracions que tothom hi pugui accedir, a través de les pertinents polítiques d’habitatge, que han d’oferir opcions a aquelles persones que no hi poden accedir.

El preu de l’habitatge a Cerdanyola, tant de compra com de lloguer, exclou d’aquest dret moltes persones, ja siguin de col·lectius com els joves, la gent gran, famílies desafavorides i monoparentals… Per això proposem que l’Ajuntament torni ser promotor i gestor d’habitatge protegit de lloguer.

Utilitzar les polítiques d’habitatge per revertir la tendència a perdre població, i per acabar de relligar sectors i barris de la ciutat.

  • Proposem aplicar polítiques per a un creixement sostingut que freni l’encariment de l’habitatge.
  • Promoció d’habitatge protegit de lloguer a Cerdanyola.
  • Adquisició de parcel·les del banc públic SAREB per realitzar habitatge públic de lloguer en el nucli urbà com el sector Salvador Espriu, Sector Aiscondel, parcel·les municipals del Direccional properes al casc urbà i zona de reserva del Túnel d’Horta.
  • Garantir un mínim de 120 habitatges públics pel mandat.
  • Realitzar un segon edifici d’Habitatge Dotacional de més de 60 habitatges al centre urbà, per atendre situacions d’emergència.
  • Establir la normativa del 30% d’Habitatge Públic a les llicències d’Obres augmentant en aquests la densitat d’habitatges a una 1/8m2st com a Barcelona.
  • Impulsar la rehabilitació dels habitatges anteriors als anys 80, mitjançant una línia de subvencions al 33% i 50% per a 200 habitatges anuals. Serien complementàries de les subvencions de l’AMB i el consorci d’Habitatge Metropolità-CHM, mitjançant una partida de més de 500.000 euros de pressupost anual. Realització obligatòria de ITEs, amb les solució de les barreres arquitectòniques i millores d’ecoeficiencia de l’edificació i del Parc d’habitatge envellit de Cerdanyola, i d’acord amb un Pla de suport Social a llogaters i propietaris, d’acord amb la Borsa Local d’Habitatge.

 

MEDI AMBIENT

Cerdanyola és una ciutat amb greus problemes ambientals, fruit de la seva pertinença a l’Àrea Metropolitana i d’herències tòxiques del passat. Tot això amenaça en major o menor mesura la salut de la ciutadania i cal treballar per minimitzar al màxim els riscos, sabent la dificultat d’assolir el risc zero en tots els àmbits. En qualsevol cas, l’Ajuntament ha de ser molt actiu en les tasques de control i solució d’aquests problemes.

  • Treballar per detectar les fonts principals de contaminació. aire, aigua, soroll, amiant i perquè s’apliquin solucions efectives als abocadors.
  • Control del reg públic: ús d’aigua freàtica o reutilitzada. Control electrònic per no malbaratar.
  • Detecció dels punts negres on hi ha contaminació produida per vehicles i indústries: semàfors, polígons industrials. Control per part del funcionariat: tècnics i/o Policia Local.
  • Proveir d’endolls de recàrrega de vehicles elèctrics repartits pel terme municipal.
  • Cal reduir el soroll als nostres carrers i places de dia i de nit. Causes: cotxes, motos, música de bars musicals i altaveus a l’aire lliure. Control per part del funcionariat: tècnics i/o Policia Local.
  • Fer un mapa d’on encara queda amiant en edificis públics. Promoure una acció definitiva per a eliminar-lo. Facilitar i estimular la retirada en àmbits privats.
  • Liderar el problema de l’amiant més enllà del municipi. Fer el seguiment, visibilitzar el problema i buscar solucions per als malalts. Informació i integració en un punt a l’abast de tothom dels recursos disponibles.

 

L’ESPAI PÚBLIC

La qualitat de l’espai públic és fonamental per tenir una ciutat atractiva, amb comerç i restauració vius, agradable de passejar i gaudir per a la ciutadania de totes les edats. Els carrers i places de Cerdanyola és on passa tot. Cal tenir-ne cura i treballar perquè tothom s’impliqui en aquesta tasca.

    • Cal enfortir la lluita contra les caques de gos. Campanya de dissuassió. Detectar els indrets on pot ser és efectiva la instal·lació de zones de gossos tancades.
    • Facultar als PM i als agents cívics per a vetllar pel compliment dels estàndarts de convivència pacífica i potenciar els equips de voluntariat social com a eina de reparació en comptes de multes.
    • Millorar la recollida de mobles ampliant itineraris o amb aplicacions mòbils.
    • Garantir nombre suficient i recurrent de paperes a tota la ciutat.
    • Aprofundir en el coneixement dels avantatges de la recollida selectiva per part de la població.
    • Explicar que actualment amb la taxa que es paga per habitatge tan sols es cobreix el 30% del cost total del servei. Sentit Comú.
    • Revisió de la taxa de residus
    • Proveir de sensors a cada contenidor per tal de saber quins estan plens i quins no. I poder modificar les rutes dels camions fent-les més efectives.
    • Valorar amb el veïnat la posada en marxa de plans pilot de recollida porta a porta en barris concrets.
    • Etiquetes de barres a les bosses per a poder premiar amb descomptes a la taxa les persones que reciclen bé.
    • Elaborar un pla de reciclatge i ocupació per al jovent: lligar-ho amb el Cerdanyola educa i no duplicar.
    • Crear xarxa d’aules ambientals. Potenciar la Mediateca ambiental.
    • Revisar els contractes de servei amb els concessionaris actuals per tal de millorar, posant l’accent en les tasques d’inspecció i compliment dels contractes.
    • Millora de la il·luminació i l’enllumenat allà on calgui, amb especial atenció als eixos comercials i carrers amb trànsit de vianants, amb criteris d’eficiència energètica i d’smart city. Fanals amb sensors de moviment.
    • Introduir criteris d’Smart City en tots els àmbits on sigui possible, obrint-nos a la col·laboració amb la UAB per a plans pilot que permetin millorar serveis, estalviar energia i incrementar la seguretat.
    • Estudi de l’arbrat urbà amb alternatives per als indrets que suporten espècies conflictives.
    • Continuar treballant per fer una ciutat accessible adaptant tots els passos, remodelant carrers amb arbrat i postes al mig de les voreres, a més dels que tenen voreres insuficients.
    • Endreçar el cablejat aeri de llum i telèfons.

Voleu fer alguna aportació?