L’urbanisme és una de les eines més poderoses que té qualsevol Ajuntament per fer tota mena de polítiques. Els beneficis de fer actuacions planificades i ben pensades sobrepassen els límits de l’àrea i la gestió urbanística i travessen la majoria d’àmbits de la ciutat.
Amb l’urbanisme es fan polítiques socials, econòmiques, culturals, demogràfiques, de seguretat, d’igualtat… En definitiva, configurem com serà la ciutat del futur en múltiples àmbits. Una mala planificació, en tenim exemples, comporta maldecaps i problemes que acaba pagant i patint la ciutadania.
En totes les actuacions cal posar especial atenció en el compliment dels criteris d’accessibilitat, qualitat i sostenibilitat, així com en les repercussions que provoquin en la configuració socio-econòmica del sector.
PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA: L’OFICINA DEL PROJECTE DE CIUTAT
Volem implementar el Pla Estratègic de Ciutat, aprovat en aquest mandat amb el màxim consens.
• Hem de detectar prioritats, oportunitats i potencialitats, i per això cal dotar l’Oficina del Projecte de Ciutat amb un laboratori d’observació i diagnosi i una secció de Planificació estratègica.
• L’oficina de projecte de ciutat ha de ser un interlocutor nou per planificar i dinamitzar la ciutat.
• L’Oficina del Projecte de Ciutat ha d’estar oberta a la participació d’entitats i particulars i mereixeria un marc central i emblemàtic, com l’edifici de la Torre Vermella.
ARTICULEM ELS BARRIS DE CERDANYOLA: EL PLA DE BARRIS
A banda dels manteniments i la qualitat que volem per a tots els nostres barris, calen actuacions per articular la ciutat estratègicament. Per això proposem la confecció d’un Pla de Barris amb propostes singulars que engeguin processos transformadors i de millora, fetes amb la participació imprescindible de la ciutadania de cada sector.
• Reduïm el nombre de barris de 16 a 10 i configurem nous límits per afinitats urbanístiques. No s’intervé en la configuració històrica de cada barri, sinó que es tracta d’una agrupació administrativa.
• Convertim Cerdanyola en una suma de nuclis urbans amb objectiu de reequilibrar la ciutat. Facilitem la creació de centres de barri, afavorint les relacions, el comerç, les manifestacions artístiques, culturals, esportives…
• Cada barri estarà representat pel seu Consell i tindrà un interlocutor directe amb l’Ajuntament, en la figura del Regidor/a de Barri, que no haurà de ser necessàriament integrant del Govern, sinó que estarà obert a la participació dels grups de l’oposició.
• Cada Consell de Barri tindrà veu en el Consell Municipal de Participació ciutadana.
MOBILITAT, TRANSPORT PÚBLIC I APARCAMENT
Cerdanyola és un municipi caòtic pel que fa a mobilitat. Cal trobar fórmules per allunyar el trànsit dels sector més cèntrics de la ciutat i de cada barri, i perquè les comunicacions supramunicipals no ens penalitzin aportant més vehicles en determinats carrers, com Santa Rosa, Av. Canaletes, Ronda Serraperera… El transport públic, els aparcaments i els carrils bici han de col·laborar en aquests objectius. Igualment, cal ser conscients que aquests by pass es produeixen per la manca d’infraestructures viàries en llocs allunyats de Cerdanyola.
• Elaboració del Pla de Mobilitat de Cerdanyola, amb la participació del veïnat.
• El Túnel del Vallès a Cerdanyola. Apostem per reclamar la connexió ferroviària BCN, PTV, UAB, Bellaterra, SBD… S’està estudiant fer un nou túnel que uneixi Barcelona i el Vallès. Les dues opcions són Sant Cugat i Cerdanyola. En el cas de Sant Cugat seria una segona línia de Ferrocarrils de la Generalitat i sembla que té tots els números, ja que des de la nostra ciutat mai hi hem apostat decididament. Actualment hi ha la previsió de dues estacions de FGC -del ramal de la UAB- a la Plana del castell. És l’ocasió per liderar la reivindicació de fer aquesta línia circular i connectar-nos en cinc minuts a Barcelona.
• És necessari liderar la reclamació del Tramvia o bus elèctric entre Montcada, Ripollet, Cerdanyola, Parc de l’Alba-UAB Sant Cugat, que comuniqui i doni centralitat a la ciutat al Vallès Sud.
• Reclamar que l’AMB assumeixi definitivament la gestió del Bus Urbà de Cerdanyola.
• Treballar per la progressiva substitució dels busos actuals per autobusos elèctrics i estudiar un sistema de bus a demanda per als nuclis més allunyats del casc urbà i entre les estacions de ferrocarril i els principals polígons industrials.
• Habilitar un carril de parada a la parada de busos de les Fontetes per evitar aglomeracions de trànsit quan coincideixen dos o més vehicles.
• Eix cívic Cerdanyola-UAB-Bellaterra, carril bici i transport públic potent, que enllaci amb carril bici existent i perllongar-lo seguint un dels marges del riu Sec fins l’Estació Centre, Ripollet i Montcada.
• Vincular el riu a la mobilitat saludable. Habilitar tot al llarg del seu recorregut un eix cívic de vianants, bicicletes i patins. Itinerari saludable.
• Vetllar perquè ADIF dugui a terme la millora de l’estació de Rodalies Renfe, la més important per volum de tota la línia, fora de BCN. Millores als accessos i accés nou des de la plaça nova.
• Reorganització de la mobilitat interna. Guanyar el màxim d’espai per a vianants.
• Zones d’aparcament dissuassori al futur Parc de Flor de Maig i a l’antic aparcament públic d’Uralita, que possibilitin l’accés a peu als sectors de Sant Ramon i Av. Catalunya.
• Recuperar el sistema de control d’aparcament de la Zona Blava al l’entorn dels eixos comercials. Estudiar la possibilitat de mantenir i estendre el sistema de Zona Taronja a les zones d’aparcament dissuassori.
• Millora accessos de la carretera de Barcelona, rotondes a l’accés Nord i al futur accés Sud, que permetin suprimir semàfors.
• Reclamar la millora de la connexió B30-C58, que eviti el trànsit de drecera pel mig de Cerdanyola.
EL RIU SEC
El riu Sec continua sent una ferida oberta que parteix per la meitat el terme municipal i un pou sense fons on van a parar els diners públics amb resultats decebedors. La solució no és amagar-lo, sinó dignificar-lo, naturalitzant al màxim els trams en què això sigui possible, i civilitzar els trams més urbans.
• Vincular el riu a la mobilitat saludable. Habilitar tot al llarg del seu recorregut un eix cívic de vianants, bicicletes i patins, per configurar un itinerari saludable.
• Construir voladissos a banda i banda, des de la Biblioteca fins a la zona de Sta Teresa.
• Pont av. Primavera molt més ample, que condueixi a l’avinguda però també s’obri al Pla de les Alzines i el mercat. Plaça cívica.
• Làmina d’aigua a l’alçada de la Biblioteca, amb un dic que el faria més ample. Habilitar mirador a la Biblioteca.
• Estudiar el front comercial entre el pont de Francesc Layret i l’av. de la Primavera.
• Reordenament i obertura de pas entre av. Catalunya i passeig del Pont.
EQUIPAMENTS
Els equipaments municipals han de ser centres neuràlgics del sector on es trobin. El trànsit de persones i les activitats que desenvolupin han de servir per dinamitzar el sector on estan ubicats. És per això que cal tenir especialment cura amb aspectes com l’accessibilitat a peu i en bicicleta, el transport públic, la provisió d’aparcament, la gestió del trànsit, la qualitat de l’espai públic en tot l’entorn…
També cal tenir present que el cost d’un equipament no és només el de la seva construcció, sinó que cal para especial atenció als costos de manteniment, personal, serveis, etc.
• Nou complex esportiu al Parc de l’Alba, que inclogui pista d’atletisme, pavelló, piscina 25m i zona de fitness. Reubicació del camp de tir amb Arc a la zona de l’antiga hípica.
• Elaborar Pla d’Equipaments Culturals, pensant que s’han d’oferir compensacions per comprar patrimoni (per exemple amb llicències per a equipaments comercials).
• Hotel d’entitats.
• Elaborar un nou model de Centres Cívics amb la idea d’autogestió a través d’entitats.
• Construcció d’un nou Ajuntament per a un millor servei a la ciutadania, racionalitzant i fent més efectius els serveis general.
• Accelerar el treballs per a la construcció de la nova seu de la Policia Local.
POLÍTIQUES D’HABITATGE
Tothom té dret a un habitatge digne i és responsabilitat de les administracions que tothom hi pugui accedir, a través de les pertinents polítiques d’habitatge, que han d’oferir opcions a aquelles persones que no hi poden accedir.
El preu de l’habitatge a Cerdanyola, tant de compra com de lloguer, exclou d’aquest dret moltes persones, ja siguin de col·lectius com els joves, la gent gran, famílies desafavorides i monoparentals, persones amb diversitat funcional… Per això proposem que l’Ajuntament torni ser promotor i gestor d’habitatge protegit de lloguer.
El Parc de l’Alba acollirà la construcció de 5000 habitatges, la meitat amb algun tipus de protecció oficial.
• Cal treballar perquè els HPO siguin de lloguer i es vinculin a l’Oficina d’Habitatge i als Serveis Socials Municipals, perquè puguin ser accessibles durant generacions.
• Igualment, defensem la doble llista d’aspirants a un HPO: la prioritària de persones empadronades a Cerdanyola -amb el màxim legal exigible de 3 anys- i la de persones d’altres indrets.
• Cal evitar la segregació de les persones en funció de les circumstàncies socials.
• Estudiar l’adquisició de parcel·les del banc públic SAREB per realitzar habitatge públic de lloguer en el nucli urbà.
• Adaptar la densitat d’habitatges dins de la mateixa edificabilitat sempre que els nous
habitatges siguin habitatges protegits (Montflorit, Turonet…)
• Afavrorir acords amb cooperatives d’habitatge en cessió d’ús.
• Completar el cens de pisos buits i fer una estratègia d’incentius perquè vagin a lloguer.
• Construcció d’un edifici al centre d’Habitatge Dotacional per atendre emergències.
• Impulsar plans i ajuts per a la rehabilitació d’habitatges. Serien complementaris de les subvencions de l’AMB i el consorci d’Habitatge Metropolità-CHM.
• Realització obligatòria d’ITEs, amb solució de barreres arquitectòniques i millores d’ecoeficiència de l’edificació i del Parc d’habitatge envellit de Cerdanyola, i d’acord amb un Pla de suport Social a llogaters i propietaris, amb la Borsa Local d’Habitatge.
L’ESPAI PÚBLIC
La qualitat de l’espai públic és fonamental per tenir una ciutat atractiva, amb comerç i restauració vius, agradable de passejar i gaudir per a la ciutadania de totes les edats. Els carrers i places de Cerdanyola és on passa tot. Cal tenir-ne cura i treballar perquè tothom s’’hi impliqui.
• Intensificar la neteja i el manteniment a tots els carrers, amb especial atenció als eixos comercials. Garantir nombre suficient i recurrent de papereres a tota la ciutat.
• Insistir permanentment en campanyes de conscienciació sobre el civisme.
• Impulsar el nou sistema de recollida selectiva per arribar als objectius comunitaris (55% selectiva el 2025, 60% 2030 i 65% el 2035), amb total transparència i participació dels veïns de cada sector. Defensarem el model porta a porta a les zones residencials i el dels contenidors intel·ligents a les zones més denses.
• Aprofundir la difusió dels avantatges de la recollida selectiva per part de la població.
• Impulsar mesures de foment de la recollida selectiva i prevenció i reducció del malbaratament alimentari.
• Millora de la il·luminació i l’enllumenat allà on calgui, amb especial atenció als eixos comercials i carrers amb trànsit de vianants, amb criteris d’eficiència energètica i d’smart city. Fanals amb sensors de moviment.
• Estudi de l’arbrat urbà amb alternatives per als indrets amb espècies conflictives.
• Continuar treballant per fer una ciutat accessible adaptant tots els passos, remodelant carrers amb arbrat i postes al mig de les voreres, a més dels que tenen voreres insuficients.
• Endreçar el cablejat aeri de llum i telèfons.
• Cal enfortir la lluita contra les caques de gos. Campanya de dissuassió.
• Ampliació dels dos parcs de gossos existents i creació de nous parcs de gossos, el màxim de naturalitzats, amplis i garantint-ne el correcte manteniment.
ELS BARRIS I l’EMD
Els diferents barris del casc urbà de la nostra ciutat tenen problemes semblants, que contemplem en cada apartat d’aquest programa. Tanmateix, hi ha cinc nuclis que mereixen una atenció especial, a causa de la seva llunyania del centre, casos de Bellaterra i Montflorit, amb Can Cerdà, i Campoamor, o, per les seves característiques de barri fronterer afectat per la carretera N150, els Quatre Cantons.
BELLATERRA
Ja fa massa anys que l’EMD de Bellaterra i l’Ajuntament de Cerdanyola mantenen relacions tenses que han portat a situacions extremes com l’intent d’independència del sector o, actualment, la proposta d’agregació al municipi veí de Sant Cugat del Vallès.
En aquest darrer cas, serà la justícia qui determinarà si l’Ajuntament ha de tramitar la petició d’agregació a la Generalitat i, en darrera instància, serà el Govern qui decidirà.
Mentrestant, des de Junts apostem pel diàleg permanent amb el veïnat i l’EMD.
Entenem que la fórmula de l’EMD és millorable, però també creiem que no s’han avaluat de forma objectiva els anys de funcionament descentralitzat, una tasca que haurien de realitzar EMD i Ajuntament, amb la participació del veïnat, per detectar i resoldre problemes i malfuncionaments.
És des d’aquest punt de vista que proposem treballar lleialment amb el govern de l’EMD en benefici de la ciutadania de Bellaterra
• Prioritzar acords per al tancament del conveni amb l’EMD aconseguint que sigui satisfactori per a totes les parts: que respecti el finançament i competències d’aquest ens, que trobi un punt d’equilibri que resolgui la convivència i l’encaix d’aquesta part de Cerdanyola amb el conjunt de la ciutat, deixant clar que aquest és un acord obert, susceptible de modificar de mutu acord, en funció de les noves necessitats que es vagin detectant.
• Elaboració d’un Pla de Millora Urbana.
• Accelerar els treballs de substitució de l’enllumenat.
• Pla d’asfaltat de carrers i reparació de voreres.
• Pacificació de la carretera BV-1414, el carrer Pin i Soler i el camí antic de Sant Cugat.
• Reclamar a la Generalitat l’obertura d’un Consultori a Bellaterra.
• Treballar per les divisions horitzontals de les parcel·les per garantir la diversitat d’edats. Diversificar la tipologia urbanística per afavorir l’arrelament dels joves.
• Aprofitar i compartir aparcament amb la UAB a la zona de l’Estació. Treballar per aconseguir l’obertura d’un pas de vehicles sota la via.
• Garantir la continuïtat de la reforma del Parc de la Bonaigua i incloure-hi la construcció del pas per sota de la carretera i la connexió amb el camí escolar.
• Potenciar l’Eix cívic Cerdanyola-UAB-Bellaterra, carril bici i transport públic a demanda.
MONTFLORIT
Montflorit és un barri amb necessitats compartides amb la resta de nuclis de Cerdanyola, com ara la millora del manteniment de l’espai públic, però també té necessitats específiques, fruit de la seva particular ubicació. Cal la màxima col·laboració i proactivitat al Consorci del Parc de Collserola.
• Treballar per l’eliminació de les instal·lacions aèries existents al barri.
• Elaboració del Pla de Seguretat contra incendis a Montflorit-Muntanya. Estudiar la possibilitat d’introduir un ramat d’ovelles per a l’eliminació del sotabosc. Difondre el dret a llenya amb el Consorci del Parc de Collserola com a eina per mantenir net el bosc i reduir el risc d’incendis.
• Acondicionament i millora de la riera de Sant Cugat com a espai natural i zona de passeig i oci esportiu. Vetllar per tal que l’ACA faci el manteniment acurat de la riera, que en preservi l’estat i en controli la contaminació.
• Reforç de la seguretat al barri. Garantir una il·luminació pública suficient que no entri en conflicte amb la voluntat d’evitar la contaminació lumínica.
• Reforç dels manteniments a tots els carrers del barri. Prioritat per a l’accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda. Garantir la ubicació de mobiliari urbà suficient: papereres i bancs.
• Potenciació del Museu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver com a eina d’atracció de turisme de cap de setmana.
• Estudiar i impulsar el Parc Arqueològic de Can Canaletes, vinculat i connectat amb el Museu i al Poblat Ibèric i els nous jaciments arqueològics que s’han d’anar obrint en els pròxims anys.
• Millorar l’accés per a vianants del pont de Montflorit. Estudiar la possibilitat d’ampliació per introduir carril bici que connecti amb el del C. de Santa Rosa.
• Explorar amb el veïnat la possibilitat de revisió del PGM a Montflorit per incorporar opcions de bifamiliar i plurifamiliar de baixa densitat sense modificar el límit edificable ni el volum, per potenciar el manteniment demogràfic del barri de ciutat jardí.
• Instal·lació de contenidors per a residus orgànics voluminosos provinents del manteniment de jardins per ser reaprofitat com a compost per les zones ajardinades de la ciutat.
• Millorar i ampliar el servei d’autobús urbà a la part de muntanya de Montflorit. Servei de minibusos a demanda.
• Controlar de forma efectiva la velocitat del trànsit, especialment al sector muntanya.
CAN CERDÀ
El de Can Cerdà és un dels sectors de la ciutat més desatesos. La seva particular ubicació, al mig de la serra de Collserola, implica una especial cura en aspectes com la prevenció d’incendis.
• Establir podes periòdiques a l’entorn de la urbanització.
• Informar la població de les mesures que contempla el DUPROCIM i establir la realització de simulacres periòdics.
• Establir contacte institucional amb l’ADF i estudiar possibles vies de col·laboració.
• Instal·lació de contenidors per a residus orgànics voluminosos provinents del manteniment de jardins per ser reaprofitat com a compost per les zones ajardinades de la ciutat.
- Estudiar la possibilitat d’introduir un ramat d’ovelles per a l’eliminació del sotabosc. Difondre el dret a llenya amb el Consorci del Parc de Collserola com a eina per mantenir net el bosc i reduir el risc d’incendis.
• Reforç de la seguretat al barri. Garantir una il·luminació pública suficient que no entri en conflicte amb la voluntat d’evitar la contaminació lumínica.
• Dignificació dels accessos, asfaltat i mobiliari urbà.
• Habilitar una zona senyalitzada d’aparcament per al veïnat.
• Major control de les colònies de senglars.
CARRETERA DE BARCELONA – QUATRE CANTONS
La carretera de Barcelona i els carrers adjacents s’han convertit en un territori de frontera, on conviuen realitats socials, econòmiques i urbanístiques molt diferents. Sent un espai de competències compartides amb altres administracions, es fa imprescindible la recerca de col·laboracions i de consensos, per convertir aquest espai ara caòtic i oblidat en un barri més habitable i amable per als seus residents i la resta de la ciutadania.
En aquesta mandat s’ha dut a terme un Projecte, el Riconnect 150, impulsat des de l’AMB que, finalment, ha quedat en la celebració d’una festa. És imprescindible reprendre’n seriosament els treballs.
• Elaboració del Pla Urbanístic i de millora urbana de la zona i que alhora endreci les activitats precàries.
• Apostar per un pacte amb l’Ajuntament de Ripollet per impulsar la transformació urbanística del sector carretera de Barcelona-Uralita.
• Transformació i rehabilitació urbana amb nous habitatges, oficines i espais comercials, que apropin la Farigola a la part residencial de la carretera de Barcelona, garantint amplitud de voreres, zones enjardinades i espais comunals de qualitat.
• Reurbanització de la carretera de Barcelona amb criteris d’accessibilitat i com a avinguda urbana.
• Millora de les portes d’accés a Cerdanyola amb dues rotondes, a la Farigola i al sector Salvador Espriu amb Ripollet.
• Reconversió del sector antigues fàbriques Uralita: habitatge i centres d’interès en edificis industrials emblemàtics.
• Apostar per rellançar el patrimoni arquitectònic modificant el PGM a l’àmbit de les fàbriques Roviralta-Uralita.
• Adquirir i rehabilitar la nau principal d’Uralita per traslladar-hi algun servei municipal, impulsant des del sector públic la transformació del barri.
• Estudiar la creació d’un Espai Firal en una de les antigues naus.
• Preveure l’habilitació d’un espai de trobada d’entitats i col·lectius, de la zona que pogués funcionar com a centre cívic.
• Promoció d’HPO de lloguer a la zona de la Ford i C/ Salvador Espriu.
CAMPOAMOR
El sector Campoamor és una ferida oberta a l’urbanisme de la nostra ciutat. A tocar de Sant Cugat, aquesta urbanització pateix una deixadesa endèmica. Des de Junts proposem establir contactes amb l’Ajuntament de Sant Cugat per trobar-hi solucions conveniades.
• Millora del manteniment: neteja, enllumenat, mobiliari urbà, vetllar per la neteja de solars, reparació i construcció de voreres.
• Marcar les zones d’aparcament i control dels aparcaments il·legals a l’accés.
• Control d’activitats i abocaments.
• Increment del patrullatge de la Policia Local.