Amb cada notícia de Bellaterra em ve al cap aquesta frase de l’amic Alfons Escoda, de quan formava part del govern tripartit encapçalat per l’alcalde Morral. Aleshores es va constituir l’EMD i alguns, que s’hi oposaven, esgrimien que Bellaterra era Cerdanyola i s’ha acabat.
El problema de la gent de Bellaterra mai no ha estat ser o no ser Cerdanyola. El problema real, i que tothom d’allà que conec m’ha confirmat, és la tradicional desatenció de l’Ajuntament, que va acabar generant una desafecció que va cristal·litzar als anys 90 en la idea de la independència.
Després, l’EMD va venir a ser un bri d’esperança, però un pressupost i unes competències molt minsos tampoc no van servir perquè el veïnat veiés canvis. Per això durant el mandat de l’alcalde Escolà es va treballar una ambiciosa ampliació del conveni que, finalment, va quedar en no res, amb cada part culpant l’altra i sense treure’n gaire l’entrellat.
I ara tenim el moviment Bellaterra és Sant Cugat, que vol l’agregació de Bellaterra al municipi veí amb l’esperança que els seus problemes es resoldran.
El que no entenem és que, en l’actualitat, dos dirigents com l’alcalde Cordón i el president Riba, més dialogants que els seus immediats antecessors, no s’estiguin posant d’acord per treballar una ampliació del conveni que permeti satisfer les demandes del veïnat.
Creiem que aquest és el camí i que val la pena emprendre’l, ara ja esperant la decisió de la Generalitat sobre si Bellaterra és Sant Cugat o Bellaterra és Bellaterra, com diu l’Alfons.
