Volem una ciutat pròspera també en el terreny econòmic, que sigui atractiva per a la ubicació de noves empreses i que sigui capaç de generar nous llocs de treball. Hem de tenir present que la primera política social que podem impulsar és treballar per la plena ocupació. Estimulem i alliberem d’impediments i burocràcia tota iniciativa econòmica, especialment aquella que generarà ocupació i valor afegit.

Les ciutats amb una economia forta són les que permeten als seus ajuntaments tenir uns majors ingressos per poder realitzar tota la resta de polítiques: socials, educatives, culturals, esportives… Cerdanyola és una ciutat amb molts potencials i és necessari que l’ajuntament sàpiga aprofitar-ho i deixi de perdre oportunitats.

TURISME, RESTAURACIÓ, HOSTALERIA I OCI NOCTURN

Creació d’una Oficina de Turisme amb un programa de serveis:

• Foment del Turisme científic-tecnològic, cultural-patrimonial, esportiu, espai natural de Collserola, rutes saludables (a peu o en BTT).

• Cal fomentar el turisme de Congressos i de convencions d’empreses. Proposem la creació d’un espai Firal la zona de la carretera de Barcelona.

• Cal fomentar l’ús de Collserola com a atractiu turístic (exemples: Centre BTT, càmping de caravanes)

• Cal omplir de contingut la marca “Cerdanyola ciutat del coneixement”, cercant col·laboracions efectives amb els centres i empreses vinculades a la ciència i la investigació.

• Millora de l’oferta de restauració i hotelera vinculada al desenvolupament de les àrees d’activitat econòmica: Parc de l’Alba i altres al casc urbà actual.

• Incrementar la senyalització dels atractius turístics per facilitar-ne l’arribada pels qui no coneixen Cerdanyola.

• Oferir espais al casc urbà per ubicar-hi activitats de la UAB.

• Cal estudiar un model d’oci nocturn que no interfereixi amb les àrees d’activitat empresarial. S’ha de valorar un Pla específic per a aquest sector. Sense oci nocturn no recuperarem els joves universitaris de la UAB.

• Estudiar com donar continuïtat comercial al sector del riu Sec, a continuació del Mercadona, amb zona d’establiments pensats per a l’oci jove i familiar.

COMERÇ

El comerç ha de ser present en el centre de la planificació urbanística del municipi. Ha de constituir-se com a eix vertebrador de la vida ciutadana. Ha de ser sostenible econòmicament, ambiental (el comerç de proximitat evita desplaçaments) i social (el comerç de proximitat genera cohesió social).

Des de l’Ajuntament hem d’estar amatents a les noves fórmules i dinàmiques del món del comerç per acompanyar-les o, fins i tot, intentar estimular-les des del foment de l’emprenedoria.

• Elaboració d’un Pla de Promoció Econòmica de la ciutat. Col·laboració amb associacions comercials, mercats i gremis de comerç, hostaleria-restauració, oci, empresa, en el si de la recentment creada, a instàncies de Junts, Oficina de Promoció Empresarial i l’Oficina del Pla Estratègic.

• Estudiar solucions per al problema dels locals buits, la dinamització comercial de sectors com la Farigola, Canaletes o la mateixa Av. Catalunya, i la recuperació d’un espai com les Galeries Unicentro.

• Incentivar el lloguer de locals comercials via reducció o supressió temporal de l’IBI.

• Possibilitat de convertir locals buits en habitatge, en les zones no comercials.

• Millora de l’oferta comercial als eixos: Polítiques de foment del comerç de qualitat, buscant una varietat en l’oferta que complementi el comerç d’alimentació.

• Estudiar la possibilitat d’activar i impulsar APEU (Àrea de Promoció Econòmica Urbana) per als eixos comercials.

• Estimular l’establiment d’activitats de valor afegit. En particular en els edificis del centre urbà – centre vila a semblança del concepte 22@ de BCN.

• Recuperar la zona blava per als eixos comercials, amb la possibilitat de mantenir la zona taronja en les zones exteriors dels eixos, com el Parc de Can Xarau, on proposem conservar la totalitat de places per a la rotació.

• Habilitar aparcaments dissuasius a prop dels eixos comercials, condicionant una zona del passeig Flor de Maig per a Sant Ramon, i a l’aparcament de darrere de la nau d’Uralita -c. Sant Joaquim, per a Av. Catalunya, Fontetes i centre.

• Campanyes per afavorir el comerç: publicitat, tiquets aparcament, tiquets d’ofertes, descomptes. Fomentar l’aparcament de rotació soterrat del Passeig del Pont i de la Plaça Abat Oliba en la campanya de vendes de Nadal (desembre) amb la gratuïtat de la primera hora.

• Acompanyar i donar suport al comerç local en el seu procés de digitalització.

• Millora de l’espai públic dels eixos comercials: Il·luminació, neteja, voreres, arbrat (buscar les espècies més netes i que les arrels no aixequin les voreres), jardins i continuïtat comercial (evitar “zones fosques”).

• Incrementar la senyalització dels aparcaments de rotació, dels eixos comercials, dels mercats municipals.

• Fer que els nous planejaments urbanístics tinguin sempre un estudi de Comerç des de les següents perspectives: dimensions dels locals (m2 i alçades), mirar que les entrades dels aparcaments dels edificis, així com les bateries de contenidors de reciclatge se situïn en carrers secundaris per tal de no tallar la continuïtat comercial del carrer.

• Parar atenció especial i potenciar els mercats com a pols d’atracció que beneficien no només els paradistes sinó la resta d’eixos comercials i la vitalitat dels barris que els contenen.

• Encarar la remodelació de l’avinguda Primavera com a eix comercial, estretament vinculada al Mercat i a les galeries.

• Posar en marxa l’App Seguretat, amb una funcionalitat adreçada exclusivament als comerços: un botó virtual per emetre una alarma silenciosa i avisar la Policia Local si al seu establiment es produeix un incident relacionat amb la seguretat. En segona fase, estudiar la possibilitat d’estendre-la a tota la ciutadania.

NOUS EIXOS: EL CENTRE DIRECCIONAL

• Els nous eixos comercials del Centre Direccional contemplen els baixos com a locals comercials, de serveis o de restauració.

• Cal vetllar per desenvolupar aquestes vies com a veritables eixos comercials que donin servei als nous barris, així com també a les empreses del Centre Direccional. Disposar d’una bona oferta comercial, de restauració i de serveis ajudarà a atraure empreses al Parc de l’Alba.

• Per proximitat, aquesta zona haurà de donar servei comercial també als barris de Serraperera, zona de Serragalliners i la gent que treballa o estudia a l’Autònoma. En aquest sentit el model urbanístic ha de contemplar que els locals comercials tinguin unes mides apropiades i una bona visibilitat (cal evitar repetir el model de Canaletes, amb columnes que dificulten la visibilitat dels establiments).

INDÚSTRIA

Constatem que Cerdanyola ha anat perdent pes industrial durant els darrers 15-20 anys. Les dificultats en el desenvolupament del PDU del Parc de l’Alba han endarrerit la possibilitat de mantenir empreses a Cerdanyola o d’atraure’n de noves. A més, els preus per m2 i les dimensions de les finques del Parc Tecnològic dificulten la implantació de pimes industrials. Els polígons industrials més antics pateixen degradació. I en el cas del Polizur s’hi suma la proliferció naus destinades a oci nocturn.

En aquest mandat Junts per Cerdanyola hem aconseguit que es redacti el Pla de Millora de Polígons i treballarem perquè es doti pressupostàriament.

• La Indústria genera treball de qualitat. Cerdanyola ha de captar pimes industrials especialitzades amb vocació de ser líders internacionals.

• Cal aprofitar el Pla de Millora de Polígons per actualitzar-los.

• La modernització dels Polígons Industrials de Cerdanyola ha de permetre que aquestes pimes, starts up o spins off que surten del Parc de Recerca de la UAB o de l’entorn d’EURECAT trobin on quedar-se a Cerdanyola quan creixen i han d’abandonar el niu.

• Caldria valorar la reconversió d’alguna nau en desús en petits espais com ara petits tallers especialitzats amb serveis comuns (com ara Can Roqueta a Sabadell).

• Igual que hi ha els Centres de Negocis o Vivers d’Empreses, seria interessant crear un Centre d’Empresa Industrial.

• Cal millorar els accessos en transport públic als PAEs

TERCIARI AVANÇAT

• Promourem la creació d’edificis d’oficines. Empreses com EPSON o CatServeis XXI van marxat a Sant Cugat per no trobar a Cerdanyola espais adaptats a les seves necessitats.

• Donarem suport a l’empresa per internacionalitzar-se (accedir a mercats exteriors) i per fer el pas a la digitalització. Que se les pugui ajudar en els tràmits d’exportació i en els certificats d’origen.

• Potenciarem des de l’Ajuntament les jornades de formació per als nostres empresaris.

INNOVACIÓ: CIÈNCIA, TECNOLOGIA I EMPRESA

• Cerdanyola és ciutat de coneixement. És important saber canalitzar la transferència d’aquest coneixement que es produeix al voltant de la UAB, del Parc Tecnològic i del Parc de l’Alba cap a la societat civil i empresarial del territori.

• Per això cal apostar per ampliar l’oferta de Formació Professional Dual que hi ha actualment a Cerdanyola, potenciant especialitats tècniques, tecnològiques, així com també en el camp de la química i la investigació de nous materials.

• Cal vetllar perquè al futur Fab-Lab de Ca n’Altimira s’hi impliquin els agents de coneixement presents al municipi i que sigui un centre referent en networking, en formació en noves tecnologies i que pugui servir d’incubadora d’empreses que sorgeixin gràcies a aquesta innovació.

EL PAPER DE L’ADMINISTRACIÓ

• Dotar d’una estructura més àmplia l’Oficina de Promoció Empresarial perquè, a banda de funcionar com a finestreta única, pugui fer tasques d’atracció d’inversions i noves activitats, i exercir com a patronat de col·laboració entre l’administració, el coneixement i l’empresa que impulsi l’emprenedoria i les activitats emergents.

• Cal Atraure/retenir empreses essent capaços de conèixer i poder oferir en tot moment el parc disponible de naus, locals, oficines per facilitar els canvis que puguin necessitar les empreses en el seu possible redimensionament, així com en la implantació a Cerdanyola d’empreses que vulguin venir d’altres llocs.

• Cal potenciar la marca “Cerdanyola” lligada a la Innovació. Per tant ha d’anar lligada a la UAB, al PTV, al Parc de l’Alba… i cal treballar amb ells per detectar les empreses emergents en cada sector, que poguessin venir a Cerdanyola.

• Tot i que en matèria fiscal les principals competències les ostenta l’estat, i la capacitat normativa municipal resulta finalment prou limitada, cal identificar aquells mecanismes que facilitin l’impuls de l’economia productiva, que l’acompanyin i que tractin amb cura especial aquelles iniciatives més orientades a la creació d’ocupació i valor afegit.

OCUPACIÓ

• L’Ajuntament ha de tenir un rol fonamental en la dinamització de la economia local, impulsant la creació d’ocupació de qualitat.

• Oferirem incentius fiscals per a empreses que contractin joves aturats i majors de 50 anys.

• Reforçarem els programes de formació i capacitació per ajudar els joves a desenvolupar habilitats que realment siguin valorades pels ocupadors.

• Creació d’ocupacions públiques temporals per a joves aturats.

• Reforçarem els programes de pràctiques professionals i d’aprenentatge per ajudar els joves a adquirir experiència laboral.

• Assignarem locals municipals perquè els joves emprenedors puguin posar en marxa els seus projectes.