Ahir va celebrar-se el primer Ple d’ençà la declaració de l’Estat d’Alarma per la crisi del COVID-19. Evidentment, es va fer de forma telemàtica i va servir perquè el Govern de la ciutat donés compte de les mesures que ha implementant arran de la pandèmia.
Des de Junts per Cerdanyola vam donar suport al Govern i vam traslladar el nostre agraïment a tots els professionals de tots els camps que s’han esforçat per pal·liar els efectes de la pandèmia, així com al voluntariat i a la població en general que ha entès la necessitat del confinament. També vam oferir les nostres condolences a les famílies que han patit pèrdues per aquesta malaltia i ànims als que l’estant passant.
Bo i vam lamentant, perquè és cert, les limitades competències que tenen els ajuntaments per enfrontar casos així, vam explicar que és imprescindible ampliar la bossa de diners per atendre emergències provocades per aquesta crisi. Els 450.000 euros inicials són benvinguts, però cal, com ja hem anat dient, anar pensant en modificacions del pressupost per incrementar-los amb partides que ara ja sabem que no s’executaran. I veure si s’hi pot sumar el 20% del superàvit de 2019 que graciosament l’Estat ens concedeix.
L’objectiu és fer el màxim de calaix possible per atendre les emergències socials, però també per evitar que aquestes creixin.
I això passa per anar pensant com reactivarem l’economia local. Evidentment, encara és d’hora per conèixer les necessitats del teixit econòmic local, però en les podem imaginar i tard o d’hora arribaran. Convindria que ens anéssim preparant i pensant-hi.
Pensar com pot l‘Ajuntament establir línies de microcrèdits o fins i tot ajuts directes a autònoms, comerços, restauradors i pimes que ho necessitin; com pot l’Ajuntament bonificar l’IBI al propietaris de locals en la mesura que ells rebaixin el lloguer als seus arrendataris, i com pot l‘Ajuntament ajornar de forma efectiva el pagament de tributs o fins i tot condonar-los en els casos en què es demostri la necessitat.
I tot això creiem que no ho ha de fer el govern tot sol, sinó comptant amb el suport de les entitats empresarials, comercials, de restauració, mercats i oposició.
Aprovació definitiva de les ordenances fiscals
Hi vam donar suport. Ho vam fer en el tràmit inicial, quan no ens imaginàvem aquesta pandèmia. I ho vam fer amb l’argument que eren unes ordenances contingudes, que no augmentaven la pressió fiscal, i que eren continuistes, per tant prudents, per donar temps al nou govern a fer política impositiva amb ple coneixement de causa.
Vam explicar que la crisi sanitària i potser econòmica que ens ha sobrevingut podrien portar a la temptació de refer-les en funció de les necessitats d’avui. Creiem que han de ser les ordenances de l’any 2020, no les ordenances de la pandèmia. Si volem que aquesta crisi només sigui un parèntesi, les mesures que s’hagin de prendre es poden articular amb resolucions i acords posteriors.
Finalment, vam votar a favor del conveni amb la UAB que permetrà el retorn de diversos espais de l’Escoleta a la Facultat de Ciències de l’Educació, i dues declaracions d’interès d’obres de rehabilitació d’edificis.