Al bell mig del carrer de Sant Ramon hi tenim una de les primeres torres d’estiueig de la ciutat, la Torre Llopis o Can Llopis, amb un magnífic jardí que fins ara només s’ha pogut visitar en comptades ocasions. La casa la va comprar l’Ajuntament el 2021, tot i que l’operació es va gestar al mandat anterior, i ara sembla que tira endavant l’obertura del jardí a la ciutadania.
Per aconseguir-ho, se sacrificarà la tanca i els murs de mamposteria vista i se substituiran per una reixa que permeti la visibilitat des de fora. S’hi integraran l’entrada i la reixa actual de forja. És una actuació lògica, malgrat el sacrifici de la tanca.
Però seria molt més comprensible si sabéssim quin ús es vol donar a la casa. Perquè no hem comprat un jardí i prou, sinó un conjunt amb una casa que hem de conservar, donant-li un ús estratègic. No s’hi val posar-hi oficines municipals, com amb la Torre Vermella, després de dedicar-hi molts diners, deixar que es torni a degradar i tornar a dedicar-hi molts diners.
Cal mentalitzar-nos que l’Ajuntament no pot comprar totes les cases amb valor arquitectònic, si no és que abans té clar a què les vol destinar, amb un projecte convincent i viable. I que no passa res si totes aquestes cases continuen en mans de privats, sempre que l’ús que en facin preservi els seus valors arquitectònics.
Joan Sánchez Braut
Portaveu GM Junts per Cerdanyola
Article publicat al TOT Cerdanyola 14 de març de 2024